Anàlisi Lexicométric

Introducció

Anem a fer un anàlisi lexicométric d’un Blog triat per la seva temàtica política. Per poder realitzar-lo hem escollit una programari anomenat AntConc ,un programari lliure  del professor Laurence Anthony de  la Facultat de Ciències i enginyeria a la Universitat de Waseda, Japó, que tenia un interès especial a la recerca d’una tecnologia educativa i de processament del llenguatge natural.

 Aquesta eina resulta molt útil quan volem analitzar paraules , generar llistes de paraules , comparar les paraules etc d’un text escollit sigui de la temàtica que sigui.

Bloc triat

 Per aquest treball he volgut conèixer un batlle d’una ciutat mitjana, les històries que publicava on-line i en quina periodicitat eren presentades. Per tant, he agafat els post que ha publicat durant l’any 2012 . Els temes, com és normal estan basats en la ciutat de Tarragona en primer lloc i desprès una certa interectivitat cap al seu signe polític.

El seu blog es diu El bloc de Josep Fèlix Ballesteros Reflexions sobre Tarragona i el món que ens envolta La seva adreça la podeu trobar en el següent enllaç URL:  http://www.pepfelixballesteros.cat/

Per poder fer aquest anàlisis hem triat les entrades d’aquest 2012 dins el bloc de politica que és reparteixen de la següent manera:

• Un alè d’esperança amb Hollande. Publicat el 8 de maig de 2012 a Blog, Política, Reflexions
• Tercer fil sí, façana també. Publicat el 15 de febrer de 2012 a Articles, Blog, Destacat, Política
• Un nou PSC compromès amb els homes i dones del Camp de Tarragona. Publicat l'11 de febrer de 2012 a Blog, Destacat, Reflexions
• Zèfir, un projecte nostre per al món. Publicat el 29 de gener de 2012 a Articles, Blog, Destacat, Reflexions
• Tarragona: tenim futur. Publicat el 24 de gener de 2012 a Blog, Destacat, Intervencions Públiques, Política
• Un inici d’any agredolç. Publicat el 12 de gener de 2012 a Blog, Destacat, Política.

Anàlisis Lexicomètric

 Per fer aquest anàlisis , els corpus analitzats s’han fet en bloc, per donar una visió més general dels post de l’any 2012 sobre la política, d’un batlle d’una ciutat petita.

Per això el primer que hem fet és utilitzar l’eina Concordance per generar línies de concordança KWIC (Key word in context) a patir d’una expressió escollida . He utilitzat la paraula Tarragona  per la recerca per ser la ciutat escollida. El resultat ha estat el següent:

En blau tenim la paraula escollida que apareix unes 71 vegades. En vermell, verd i lila , veiem les paraules que hi ha a la seva dreta. Aquest anàlisi el podem fer utilitzant la mateixa paraula per les paraules que surten a la esquerra, i al mateix temps podem demanar una paraula a la dreta i esquerra de la paraula escollida.

 També podem utilitzar una altre visió de la concordança, per exemple obtenir les mateixes accions en forma de barra que ens indicarà la seva posició dins de l’arxiu:

Per seguir analitzant hem volgut saber quines eren les paraules claus d’aquests articles :

Com podem observar les paraules claus son en to polític ( gent, PSC, solidaritat etc) , encara que algunes depenen del tema tractat com eòlic o aerogeneradors. Es a dir, el batlle de Tarragona no utilitza el blog només per qüestions politiques , que si que ho fa, sinó per tractar temes que ateny al poble. Mirem en quina freqüència utilitza les paraules clau:

Freqüència de les paraules clau
402	de
120	Les
89	Amb
62	No
32	També
27	Ara
23	Nostre
22	Ho
20	Projecte
19	Tot
13	Des, Possibilitats
12	Uns
11	Món
9	Passat
8	Aquí, canvi, ciutadans, energia , gent, llocs, política
7	Eòlica, nova, noves, qui, seva
5	Catalunya, compta, confiança, decidir, estem, moment, municipal, nou, present, PSC, servei , URV
4	Aerogeneradors, comarques, direcció feina, fora, França, Hollande, hores, IREC, majoria, mateixa mítin, mundial, MW, màxim, objectiu, partit, perquè, pressupostos, principal, propostes, sabem,, tota, tres, volem
3	Aigües, alguna, camp, campanya, capacitat, costa, damunt, dedicar, dona, etapa fase , francesos, generació,  governs, grans, Home, investigació, marina, mètodes, neoliberals, partit, Politècnica, portat, potser, potència, profundes, quaranta, renovació, socialistes, solidaritat, sr, verda, violència, Zèfir

Amb aquest quadre, podem observar que s’han emparat paraules clau de clar to polític, encara que la seva freqüència sigui entre un interval de 9 a 3. Però també destaquem que les paraules de més freqüència solen ser les conjuncions, els articles les conjuncions, annexes etc.

Conclusió

 Un cop analitzat el blog amb el programari lliure AntConc 3.2.4w , arribem a la conclusió, que si el blog del Batlle de Tarragona té un accent clar polític posicionat ( recordem les paraules clau PSC, govern, majoria, neoliberals etc.), també posa de manifest les seves preocupacions per temes d’interès poblacional. A més hem pogut observar que en el seu bloc utilitza xarxes socials , una nova manera de mantenir el contacte amb la ciutat i ser més proper al ciutadà.

Bibliografia

http://www.antlab.sci.waseda.ac.jp/software.html 

 http://www.slideshare.net/laurarp/gua-antconc-321-presentation

Feminisme en la lluita dins el món àrab

Avui mirant els blogs de la primavera àrab i dels moviments feministes en el món àrab, he trobat tres dones,  que no només lluiten per la dona sinó per la llibertat del seu poble. Aquestes tres dones  Asmaa Mahfouz,  Naomi Wolf i Zahra Leil- Mortada.

Aquestes tres dones son un dels exemples del compromís de les dones a la lluita en la primavera àrab. Asmaa Mahfouz amb el seu vídeos, tuïts i comentaris a Facebook va contribuir a fer caure el règim de Mubarak ,actualment segueix lluitant pel seu  Egipte i un dels seus objectius és un Islam democràtic. Si voleu seguir-la podeu anar al Facebook o http://www.asmamahfouz.com/.

Naomi Wolf  Una blogger que va prendre riscs de mantenir el món informat diàriament de l'escena en Tahrir Square i en altres llocs. A més si la busqueu hi ha una pàgina molt interessant de fotografies de les dones lluitant en la primavera àrab. L’exposició de les fotos és per confirmar on eren les dones durant la lluita . Jo de totes maneres començaria per llegir a Dones, periodistes i conflicte a la Mediterrània on hi ha un article que el títol ja ho diu tot: La revolució feminista d'Orient . Us dono la URL : http://donesiconflicte.wordpress.com/2011/12/27/the-middle-east-feminist-revolution-la-revolucio-feminista-de-lorient-mitja-la-revolucion-feminista-de-oriente-medio/

I, per últim, us deixo amb Zahra Leil- Mortada. Que també posa de manifest la participació de la dona en la lluita en la plaça Tahrir. La podeu trobar en posar al seu nom o a la pàgina que tenen  “Words of Women from the Egyptian Revolution” que trobareu  en la URL : http://www.leilzahra.net/?p=306

Crec que és molt interessant veure com el feminisme en el món àrab també va barrejat amb la política i les revolucions, on la dona àrab  més alliberada com la totalment submisa al diferents trets islàmics (mocador al cap, etc) volen deixar també la seva empremta a la lluita per la llibertat , que en el fons també és la seva llibertat. És la lluita feminista, per obtenir un lloc en la revolució i en la societat àrab, on la dona tingui el mateix status que te l’home, per molt que islàmics més tradicional facin un altre interpretació. Aquí teniu un bocí  de Naomi Wolf quan parla de : La revolució feminista de l’Orient Mitjà

“ Les dones no s’uneixen a les protestes només per enderrocar als dictadors, estan en el centre per tal d’exigir el canvi social.

Entre els estereotips occidentals més freqüents sobre els països musulmans hi ha els relatius a les dones musulmanes: ulls vivaços, amb vel i submises, exòticament silencioses, habitants vaporoses d’harems imaginaris, tancades darrere de rígids rols de gènere. Llavors, ¿on eren aquestes dones a Tunísia i Egipte?

En ambdós països, les dones manifestants no tenien res a veure amb l’estereotip occidental: estaven al capdavant i en un paper central, en les notícies i en els fòrums de Facebook, i fins i tot en el lideratge. A la plaça Tahrir d’Egipte, dones voluntàries, algunes acompanyades per nens, van treballar de manera constant per donar suport a les protestes – ajudant amb la seguretat, les comunicacions i l’allotjament. Molts comentaristes van atribuir al gran nombre de dones i nens, la tranquil·litat general extraordinària mostrada pels manifestants davant les greus provocacions.

Altres reporters ciutadans de la plaça Tahrir – i pràcticament qualsevol persona amb un telèfon mòbil podria convertir-se en un – van assenyalar que les masses de dones que van participar en les protestes eren demogràficament inclusives. Moltes portaven mocadors al cap i altres signes de conservadorisme religiós, mentre que altres gaudien de la llibertat de fer un petó a un amic o fumar un cigarret en públic.

Partidàries, líders

Però les dones no servien només com a treballadores de suport, el paper habitual a què són relegades en els moviments de protesta, des dels de la dècada dels 60 fins als disturbis estudiantils recents al Regne Unit. Les dones egípcies també van organitzar, muntar estratègies, i van informar dels fets. Blocaires, com Leila Zahra Mortara, van assumir greus riscos per tal de mantenir el món informat diàriament sobre els esdeveniments a la plaça Tahrir i en altres llocs.

El paper de la dona en la gran revolució a l’Orient Mitjà ha estat lamentablement poc analitzat. Les dones a Egipte no només “es van unir” a les protestes – eren una força líder darrere de l’evolució cultural que va fer les protestes inevitables. I el que és veritat per a Egipte és cert, en una major o menor mesura, a tot el món àrab. Quan les dones canvien, tot canvia – i les dones en el món musulmà estan canviant radicalment.

El major canvi és educacional. Fa dues generacions, només una petita minoria de les filles de les elits rebia una educació universitària. Avui dia, les dones representen més de la meitat dels estudiants a les universitats egípcies. Elles estan sent entrenats per utilitzar el poder de maneres que les seves àvies amb prou feines podrien haver imaginat: publicant diaris – com Sanaa El Seif ho va fer, en desafiament a una ordre del govern de deixar d’operar, fent campanya per llocs de lideratge estudiantil, recaptant fons per organitzacions estudiantils i dirigint reunions.

De fet, una minoria substancial de dones joves a Egipte i altres països àrabs han passat els seus anys formatius pensant de manera crítica en entorns mixtos, i fins i tot públicament desafiant als seus professors homes a l’aula. És molt més fàcil tiranitzar a una població quan la meitat d’aquesta no està ben educada i entrenada per a la submissió. Però, com els occidentals han de saber de la seva pròpia experiència històrica, una vegada que s’educa a les dones, l’agitació democràtica probablement acompanyi el canvi cultural massiu que segueix.

La naturalesa dels mitjans de comunicació social, també ha ajudat a convertir les dones en líders de la protesta. Després d’haver ensenyat habilitats de lideratge a les dones durant més d’una dècada, sé com de difícil és arribar a posar-se dreta i parlar en una estructura d’organització jeràrquica. Així mateix, les dones tendeixen a evitar el paper que la protesta tradicional en el passat ha imposat a alguns activistes – gairebé sempre un home jove impetuós amb un megàfon.”

Xarxa socials als Mòbils

Encara que és més incipient, les xarxes socials als mòbils es un dels accessos preferits del més joves. L’oferta d’aquest tipus de xarxa està diferenciada entre les que han sigut específicament per funcionar en el mòbil (com Binko)i les versions per telèfon que han llençat les xarxes socials com Myspace, Facebook, Fiendster o Wyan per exemple.

El usuaris excedeixen a aquestes plataformes per pujar fotos i compartir-les amb els seus amics, veure mapes i gaudir de la música i vídeos de bona qualitat. Alistar Hill analista de l’empresa Mmetrics va apuntar curiositat com que el Facebook , es la xarxa social més utilitzada tant en el mòbils com en el ordenadors dins el Reina Unit , en tant que MSN (els seus serveis en general) es la xarxa més utilitzada en el mòbil a França.

 Però aquestes xarxes en el mòbil tenen inconvenients com:

·         L’interfaz d’usuari , limitada a la pantalla del mòbil, encara que el Iphone , sense ser perfecte està canviant les coses.

·         Els sistemes de propietat impedeixen o dificulten l’intercanvi d’informació i de dades, tinguem que introduir-les una i altre vegada en diferents serveis

·         Es produeix una fragmentació funcional al tenir massa informació repartida per varis llocs i serveis diferents que no sempre es parlen.

·         La privacitat es pot veure seriosament afectada, tota la informació que hi ha en els serveis , o per la pèrdua del mòbil.

·         Es produeix una entropia d’amistat i cada vegada tenim més amics , que si no gestionem bé a qui acceptem es torna molt complicat per classificar les coses.

·         Es produeix una difuminació del “jo” al tenir múltiples representacions nostres en els diferents serveis o xarxes

 Però tot i així, els experts diuen que el futurs de les xarxes socials no poden limitar-se a afegir caràcter social a una aplicació de mòbil i un llistat del que estan fent els usuaris agregats entre els nostres contactes. La tendència es un mòbil que puguem fer el mateix que en un ordenador , afegint el potencial de la localització geogràfica , es ha dir, serveis de geolocalització , que pot ser útil o treure la llibertat de no estar disponible per ningú

Com conclusió podem dir que les xarxes socials en el mòbils, s’estenen a una gran velocitat, quasi com les que se centren en l’ordinador, amb la tendència que superin en número els usuaris , degut a la gran quantitat de telèfons mòbils que hi ha en el món i la seva facilitat portàtil. A més països com Japó, Xina i Corea, qualsevol innovació tecnològica que impliqui als mòbils  es acollida en molt més acceptació.  

Las nuevas fronteras de la literatura: la narrativa electrónica.Domingo Sánchez –Mesa Martínez

Aquest article ens posa de manifest els tres objectius que posa en la seva presentació (traçar el panorama de les relacions entre la teoria literària i narrativa prenen els fils conductors Immersió/ interectivitat) , tot citant l’obra de Marie-Laure Ryan  i el concepte de cibertext , passant com be diu per la constitució del camp disiplinar entre els estudis de la textualitat electrònica i digital. Tot posant exemples concrets com St. Gelais i Audet.

En el fons segueix amb la discussió de moltes de les lectures que hem vist fins ara, com afectarà l’electrònica o el digital a la diferents àmbits culturals, socials , politics etc. En aquest cas a la narrativa literària. Com tot, la perspectiva d’alguna cosa desconeguda fa que molts pensadors portin a escriure el seu pensament envers , per exemple en aquest cas, a la literatura narrativa. Sánchez-Mesa no és una excepció, la preocupació de com incloure al lector dins aquest cercle restringit fins ara a l’autor fa que es pregunti per molts aspectes i modalitats a l’entorn de la literatura, encara que desprès de molt indagar en altres autors arribi a la conclusió que abans o desprès estarà en paper i per tant “ ..cada nueva versión explora una y otra vez las oportunidades y los riesgos del entorno específicos de cada medio” .

¿Esteu d'acord amb l'autor?

Los libros descatalogados de Tísner se colgarán en internet

La familia colgará en la web los libros de Avel·lí Artís Gener, que permanecen descatalogados. Crec que es una bona noticia aquí teniu el Link: http://www.lavanguardia.com/libros/20120526/54299005397/libros-descatalogados-tisner-colgaran-internet.html.

Claves de los weblogs y su influència en la prensa tradicional. Jesús Miguel Flores i Guadalupe Aguado.

L’article d’aquests dos professors de la Universitat Antonio de Nebrija sobre el tema dels blogs, ens porta a les preguntes que molts és fan sobre aquesta nova manera de donar noticies. La proliferació dels bloggers i l’influencia que van tenint dins la societat, comença a ser un perill, per alguns i una forma de difusió de noticies sense passar per cap control.

Per una banda , els autors exalten totes les característiques que pot tenir un blog, la llibertat, els usos que es poden fer tant privadament com periodísticament, però per una altre part, defensen la postura d’un periodisme tradicional com el de confiança i vertader.  

La llibertat del blog , es la controvèrsia segons els dos autors de posar en dubte els blogs com medi de comunicació de masses, ja que s’ha convertit en un eina indiscutible de la societat, de llibertat per dir i pensar de molta gent i es un puls al periodisme tradicional acostumat a donar les noticies a la seva manera, de passada o “a bombo i platillo” depenen del tret polític al que estigui adscrit.

Desprès de llegir aquest petit article jo pregunto ¿els blogs són menys rigorosos que el periodisme tradicional?

Escritura hipermedia y lectoautores I . Isidro Moreno

En aquest text Moreno reflexiona sobre les escriptures hipermèdia i les seves possibilitats discursives presents i futures , gràcies com diu Moreno “al consorcio entre autor i lectoautor”.

Moreno, en fa una exposició de com la narrativa es va construint amb autors i lectoautors des de sempre i ,per recolzar aquesta definició ens exposa com a principis de la Grècia clàssica ja existien els relators orals i els seus oients, aquest últims com vertaders coautors orals. A més exposa com el relat és va configurant depenen del coautors. Això, és precisament, el que fa l’escriptura hipermèdia en el diferents suports digitals que pot trobar-se, on el lector també participa i és converteix en lectoautor més pròxim al coautor oral.

Un cop, ens ha entrat en el món de l’alternança , interpretació  i del diàleg entre un receptor i emissor , ens parla com el lector hipermèdia, té atributs del lector de l’escriptura alfabètica i que el tret principal del suport hipermèdia és que sense el lector no pot prosperar; això ens ho explica, comparant-lo amb el suport audiovisual, que no necessita al lector per avançar. A partir d’aquí ,Moreno comença a centre en l’entorn hipermèdia,  amb el tipus de participació del lector que pot anar, des de la més habitual galàxia Guttenberg, a la participació constructiva o de transformació. Moreno conclou amb un repàs de diferents estructures hipermèdiques com jocs , exposicions de museus etc per acabar exaltant les possibilitats de la hipermèdia , el infoalfabetismo tecnològic i amb un adéu a la dicotomia.