En aquest text Moreno reflexiona
sobre les escriptures hipermèdia i les seves possibilitats discursives presents
i futures , gràcies com diu Moreno “al consorcio entre autor i lectoautor”.
Moreno, en fa una exposició de
com la narrativa es va construint amb autors i lectoautors des de sempre i ,per
recolzar aquesta definició ens exposa com a principis de la Grècia clàssica ja
existien els relators orals i els seus oients, aquest últims com vertaders
coautors orals. A més exposa com el relat és va configurant depenen del
coautors. Això, és precisament, el que fa l’escriptura hipermèdia en el diferents
suports digitals que pot trobar-se, on el lector també participa i és
converteix en lectoautor més pròxim al coautor oral.
Un cop, ens ha entrat en el món
de l’alternança , interpretació i del diàleg
entre un receptor i emissor , ens parla com el lector hipermèdia, té atributs
del lector de l’escriptura alfabètica i que el tret principal del suport hipermèdia
és que sense el lector no pot prosperar; això ens ho explica, comparant-lo amb
el suport audiovisual, que no necessita al lector per avançar. A partir d’aquí
,Moreno comença a centre en l’entorn hipermèdia, amb el tipus de participació del lector que
pot anar, des de la més habitual galàxia Guttenberg, a la participació
constructiva o de transformació. Moreno conclou amb un repàs de
diferents estructures hipermèdiques com jocs , exposicions de museus etc per
acabar exaltant les possibilitats de la hipermèdia , el infoalfabetismo
tecnològic i amb un adéu a la dicotomia. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada