Literatura i Hipertext, de la cultura manuscrita a la Cultura electrònica

El viatge que ens proposa  Carlos Moreno a través de la historia , és el nou descobriment de com l'hipertext en la literatura ja existia en èpoques anteriors a l'imprenta, almenys així ho creuen els teòrics de la critica literària hipertextual, que consideren a una serie d'autors i algunes obres com les primeres o antecessores de les obres hipertextuals. Això és realment els que ens explica Moreno mentre ens comença dient que: " la Literatura e historia son, en muchos casos , términos intercanviables , pues la literatura , en su sentido actual, se constituye a partir de la historización". A partir d'aquest definició Moreno ens porta cap a la defensa de la concepció real d'un text obert,  com el defensen  alguns teòrics com Bathes , separant l'obra del text i donant pas al text i sobretot al lector.

En el context de la intertextualitat que ens explica , és refereix a l'aproximació de l'oralitat , utilitzant  una llengua Koiné,  com a unificadora i creadora d'una consciència a una textualitat impremtada i de lectura individual i silenciosa. Amb aquest pensament, Moreno, ens vol transmetre com la oralitat feia ja la funció de hipertextual , no com nosaltres la coneixem , amb identificador d'autor, títol o genere o aquest drets autor que tant preocupen en l'actualitat, el contrari com segons diu Landow, "La misma idea de  hipetrtextualidad parece parece haber tomado forma al mismo tiempo aproximadamente en que se desarrolló el postestructuralismo, pero sus puntos de convergencia tienen una relación más estrecha que la mera contingencia, ya que ambos surgen de una insatisfacción con los fenómenos asociados al libro impreso y al pensamiento jerárquico". Aquesta idea, també, la veiem representada en Moreno, quan creu que un suport tancat deixa "petrificat" el sentit del text i no hipermediaàicament com sempre s'ha fet ,  arrivant així portar al lector per camins de la historia literària.

Però, Moreno, en cap moment creu que la literatura sigui independent de la historia o de la filosofia, ja que aquestes també eren hipermediatiques i, que l'oralitat era inertes en elles. Però al mateix temps reflexiona amb l'hipertextualitat i la hipermediatica dins dels diferents medis visuals , acústics, textuals, etc però en èpoques llunyanes com a Grècia i els seus pensadors més emblemàtics on l'oralitat ja era un medi de transmissió cultural juntament amb el seu analfabet com única escriptura. Ens dona a conèixer el seu paper en les diferents parts de la historia fins arribar "un conjunto de obligaciones  y consigneas que ha de contrarrestar, o no, con su libertat transgressora ,subvietiendo las lecciones opuestas".

Els generes i el canon de la literatura dins l'espai del nostre temps, segons Moreno, es una de les altres maneres de homegeinitzar la literatura  per retornar el text al hipertext " sugiere Guillory, que volver a su especificidad historica" ,com la formula per retrobar-se amb el seu caràcter dialogant, oral i hipermediatic que tenia l'obra. El concepte de l'autoria, no defineix les atribucions espontànies segons Moreno,al contrari, només es una altre manera de manejar els textos i Moreno fa èmfasi a la pèrdua d'una definició tradicional, mentre que la sobirania de l'autor dins la literatura lineal fa més distinció entre el lector i l'autor de la formula dins de l'hipertext. Però, és en el repàs històric, que en porta per  la novel.la,  on totes aquestes teories conflueixen en el espai i temps , i on l'impremta és una forma de guiar al lector a l'espai hipermediatic, "que delanta las possibilidades hipertextuales de la novela". Això també ho fa quan es refereix a la biblioteca, passant des de la  tradicional fins l'electrònica, donant el concepte més fluït del que representa una biblioteca digital,  dins un context coorporatiu, organitzat o dins un context mes local o grup d'investigació. Però, al parlar de biblioteques digitals.  implica necessariament un canvi per accedir a la informació, i és aquí on Moreno ens en alça un canvi en la forma de magatzemar la informació , donant lloc a noves formes que coexisteixen en el medis impresos,  els llibres digitals.

Per acabar, i a mode de conclusió, Moreno,  ens parla de la relació del hipertext amb la interpretació d'un text. i intenta donar-nos una visió de com pot afectar tots el camps de l'escriptura , la critica , interpretació, etc, l'hipertext. Aquest discurs ,no es podrà separar mai de la polèmica ni de la condició de fet establerta com un punt de convergencia d'idees oposades sobre el text , on l'ús  no es pot condicionar ni controlar, encara que al final Moreno diu "que será inevitable también alguna forma control", per acabar concloent que "El hipertexto supone, como decíamos al principio , una navegación ,un flujo de posiciones , com rumbos alternantes, ala búsqueda de sentido."

 

.